Serrans

Tot pujant la costa de Baixamar m'he trobat en Xim qui m'ha regalat mig poal de serrans. Tot i el breu embat sembla que haurà estat una jornada pescadora. Havent arribat a casa, he escatat el peix, ho he posat dins una safra de vidre: unes llesques de llimona al fons, i al damunt, els serrans reberts de trossos d'alls, juevert i pa rallat. Mitja hora de coure al forn elèctric. En Xim m'havia dit que pujaria fins a Longomare, però, no ha vingut i he dinat totsol que és com millor es menja quan hi ha espines per discernir. A les sis del capvespre, en Xim ha comparegut, tenia interés en veure les obres pictòriques que estic fent i hem anat fins al taller. M'he assegut al balançí de vímet, mentre en Xim mirava i remirava, i de biaix, ha deixat anar una frase de les seves: es veu que quan estàs totsol pintes millor, tu has d'estar un poc emprenyat perquè l'obra et surti... Després, a la terrassa, ens hem acabat aquell bòtil de Marqués de Càceres rosat que havia encetat per dinar i n'ha deixat anar una altra: es bòtils encetats i no acabats duen mala sort. Tot just ara, se n'acaba d'anar que demà es vol aixecar prest per anar a pescar davant s'Amarador i jo, quan sigui nit més tancada, posaré Albinoni i seguiré pintant quadres que és el meu tornall i no açò d'escriure aquestes notes de pintor solitari.