Diapositives

Vaig fer unes fotos a una alzina de Llucmaçanes, al laboratori me les varen convertir en diapositives i, ara, les vaig projectant a la paret blanca del taller. Vull fer-ne una sèrie de sis quadres que aniran d'un verd fosc a un lila perdut. He deixat anar les pintures que tenia començades i que em tenien un poc immobilitzat. El pintar té aquestes coses insabudes i impensades: és una cosa més instintiva que no pas intel·lectual, al contrari de l'escriure on l'instint s'evapora per instants i perds el nord de l'escriptura. En pintar, si t'agafa una dèria, l'has de seguir i perseguir, et porti on et porti. La dèria és el teu guia durant uns dies. L'instint no se sol equivocar gaire. Un dels inconvenients de pintar és que agafes costums estranys i insociables que després són difícils d'abandonar. Abans pintava a qualsevol hora, no tenia manies d'horaris i d'agendes, idò ara, el sol ha d'estar post. L'hora foscant vindrà a ser determinant per saber amb quins ànims entr al taller. Avui per avui, la llum solar la solec usar per estudis de colors i proves de textures, però, no per pintar, no per exercir l'acte de pintar que possessivament vaig fent quan gairebé tothom dorm. Sovint pens que m'hauria de corregir aquest costum de noctàmbul que m'he contagiat, però ho he provat i m'és impossible, cada cop que ho he intentat, em qued sense esperit, amb l'ànima perduda i sense pintera. Potser aprofitant aquestes alzines que tenc projectades a la paret, ho hauria de tornar a provar i redreçar l'horari de mussol.