Buit

Fa uns quants dies que no pint res. No hi ha manera d'embrutar un pinzell. El tremolor dels primers dies davant el mirall blanc de les teles, un tremolor que em corca per estones, com una sofrença necessària, si vull que s'esdevengui el gest creatiu. Em mir les teles, aquestes sis teles, que tenc exposades damunt un cavallet continuu, subjectades amb uns taulonets i caragols, per veure la sèrie en una sola rampillada d'ulls. He llegit coses que he anat espipollant sobre les alzines, aquest arbre que vull pintar, que he de pintar en una sèrie de sis. Quins propòsits! Sempre acab complicant-me la vida! Assegut al balançí, escolt música a través d'aquests quatre bafles grans que em vaig fer construir i que tenc col·locats estratègicament a cada capdecantó del taller. Ara els fan petitons als bafles, idò, a mi m'agraden grans, que trontollin damunt els timborets on són instal·lats i que també vibrin en emetre els renous de la música. Escolt unes sonates d'Alessandro Scarlatti en una interpretació musical de Il Seminario Musicale i en una interpretació vocal de Gérard Lesne en la veu d'alto i Sandrine Piau en soprano. Fa uns quants dies que no pint i aquesta buidor d'obra em va corcant de puntetes.