Lloguer

Per mediació d'uns amics he aconseguit que em lloguessin un apartament Dalt Vila durant un període de tres mesos i amb una clàusula de renovació de contracte per un període de tres mesos més. No sé estar de mans aturades i he improvisat un petit taller en aquest immoble. Tenc l'encàrrec de fer dos quadres, emperò, encara no hem discutit les condicions i dates del lliurament de les obres. Feia temps que no pintava per encàrrec. Tot i que no m'agrada la idea, l'encàrrec és una manera de mantenir una disciplina de treball, i a la vegada, no et surten les teranyines... En un principi, si vaig venir fins aquí va ser per fugir de l'obsessiva disciplina que m'havia imposat jo mateix: treballava hores i hores, cada nit, en el taller de Longomare... Havia d'afluixar, no podia deixar de pintar, estava com a posseit, només m'importava la pintura i l'obra plàstica, dormia poquíssim, i tot plegat, era una obsessió fora sèrie... Ara, mentre acab d'organitzar detalls i col·locar estris als prestatges, escolt Mayte Martin en aquest disc de boleros amb l'acompanyament musical del gran Tete Montoliu...

Flamenco

Aquesta estada eivissenca ha comportat tornar-me a endinsar en el flamenco; aquestes nits d'insomni escolt flamenco, només flamenco i cante jondo: El Lebrijano, el Camarón de la Isla, Paco de Lucia, Enrique Morente, Dieguito el Cigala, Agujetas, etc.,etc.. En l'equipatge havia portat el discman i quatre cd provisionals, idò, m'he passat aquests dies anant a botigues per adquirir cds i més cds de flamenco. Puc dir que tornar a Eivissa ha estat un retorn a l'univers del flamenco i sentint aquesta música i aquest quejío, les nits semblen més espesses i sòlides... Escolt aquesta música sense fer res de profit, no sé si podré escoltar-la quan em posi davant les teles i em venguin la venada de pintar.

Pitiüsses

Vaig venir a principis de setembre per només fer una estada d'uns pocs dies, altrament, m'hi estaré unes setmanes: estic bé i no em moc... Haver de treballar sense la formalitat de mantenir uns horaris, sense compromisos comercials, etc. és un d'aquests avantatges que comporta aquest ofici de pintor: ningú no m'espera a Longomare, i a més, tenc els comptes bancaris sanetjats, és a dir, sense nombres vermells i puc anar tirant una temporada sense haver de fer res de res, la qual cosa no crec que aconseguesqui: acompanyat den Ponsetí he anat a comprar teles en petit format i ell m'ha deixat les seves pintures i pinzells... Tampoc crec que pinti gaire cosa, em costa de fer-ho quan no som al meu taller... Ara com ara, m'estic submergint en les vivències que varen materialitzar en aquesta illa persones que admir com Walter Benjamin o Emile Cioran...

Ploure

Veure ploure damunt Eivissa. Veure les coses com transmuden de colors. Veure com els colors tenen molt matisos i un sol color. Veure els nivulats aixecar-se de dins la mar. Feia temps que no veia unes sòles d'aquesta mena. Veure mirar el cel i aquestes garrigues que arrelen la terra... Veure i només veure, per un altre dia procedir a pintar...

Estada

Som a Santa Eulàlia del Riu a fer una estada d'uns quants dies convidat per en Pere Ponsetí, un amic pintor, que ha fet de l'illa d'Eivissa el seu món. Amb en Pere vam estar molt units quan vàrem coincidir algun temps en les acadèmies de belles arts. Vam fer alguns viatges plegats i després cadascú es va cercar la vida pintant i despintant... Si no ens hem vist més sovint ha estat, entre altres coses, per les estranyes condicions de transport interinsular. Anar de Menorca a Eivissa, o a la inversa, és una cosa esperpèntica, mancada de tota lògica del transport comercial: les illes ens hem donat l'esquena i així hem anat fent camí enmig del mar...