Dins la cisterna

Aquestes darreres setmanes, els dimarts, dijous i dissabtes, amb en Quel de Son Pinyol hem anat a un hortal de la seva propietat, als afores de la vila, i ens ficàvem a dins d’una cisterna eixuta, com una sitja de moro, baixàvem per una escaleta de cordes subjectada al coll de la cisterna, instal·làvem el cavallet damunt el trespol de teula i pintàvem a lloure. Vèiem passar els rajos de sol. Contrastàvem la llum solar i les ombres que anaven passant per l’ull de la cisterna. Hi hem passat moltes hores dins aquesta cisterna i encara en pasarem unes quantes més d’hores. Hem travessat les hores només amb la idea fixa de pintar i pintar damunt les teles i els cartrons, i de tant en quant, bevíem d’un cànter aigua de pou. Els primers dies m’ha acostat bastant acostumar-m’hi. Trencar l’hàbit nocturn no ha estat bo de fer, però, ho havia de provar i en Quel és un pitot que et fa la companyia necesaria. No sé què en serà d’aquestes sèrie de quadres que han nascut dins la cisterna i els seus clarobscurs.. Són provatures de llums, colors i contrallums; sovint he treballat els fons i els escenaris dels quadres. En Quel no vol que ho digui, durant l’execució d’aquest pintar dins la cisterna ens hem despullat, pintàvem totalment en pèl: la nuesa del nostre cos davant el un de l’obra que s’anava fent...