Poemes d'altri

Quan tenc temps que em sobra i estic d'humor, m'interessa badocar als bloggs d'altri; i a la vegada, seguir els comentaris que se'n fan: n'hi ha de tota mena de comentaris, fins i tot, hi ha qui aprofita la ocasió per deixar anar alguns versos, així com un cà qui pixa a les cantonades dels carrers per delimitar territori o donar senyals de quelcom indesxifrable; ensems, són abocats poemes que seria una llàstima que es perdessin pels llimbs desconeguts. Aquests darrers dies he pogut llegir aquestes composicions poètiques: a ca n'Isnel, aquest signat per Curniola:

Retorna al niu
que ningú no t'espera;
la buidor d'aquest vol
és allò que tu penses
i que saps que no és
la fatídica distància
entre ambdós.

I d'un tal Isaac, a can Catwlk els següents versos:

L'atzar i el model
ungletges els colors
dels dies que et sobren
per deixar de tenir
la sort que et conclou.

I a can Tacet, aquests altres:

No facis que l'epitafi
et compliqui la vida;
que sigui lleuger
com el plomatge
d'una mort involguda.