A la recerca

Seguesc a la recerca de poemes en els blogs i els seus comentaris, avui he llegit aquests dos: en el blog La panxa del bou:

Amb la pluja vindrà la sort
d'aquells dies que no s'escullen;
vindrà de puntetes
sense fer renou
o no vindrà d'amagatotis...
No sé, amb certesa de vents,
que quan vengui la pluja
tu ja no hi seràs.

(Anselm)




i en els comentaris del blog de can Litus:

De dins l'ombra el nus et ferma
al pont que no s'acaba d'esfondrar,
no saps la fondària del riu
que tremola per les teves venes.

(Xec)

Dins la cisterna

Aquestes darreres setmanes, els dimarts, dijous i dissabtes, amb en Quel de Son Pinyol hem anat a un hortal de la seva propietat, als afores de la vila, i ens ficàvem a dins d’una cisterna eixuta, com una sitja de moro, baixàvem per una escaleta de cordes subjectada al coll de la cisterna, instal·làvem el cavallet damunt el trespol de teula i pintàvem a lloure. Vèiem passar els rajos de sol. Contrastàvem la llum solar i les ombres que anaven passant per l’ull de la cisterna. Hi hem passat moltes hores dins aquesta cisterna i encara en pasarem unes quantes més d’hores. Hem travessat les hores només amb la idea fixa de pintar i pintar damunt les teles i els cartrons, i de tant en quant, bevíem d’un cànter aigua de pou. Els primers dies m’ha acostat bastant acostumar-m’hi. Trencar l’hàbit nocturn no ha estat bo de fer, però, ho havia de provar i en Quel és un pitot que et fa la companyia necesaria. No sé què en serà d’aquestes sèrie de quadres que han nascut dins la cisterna i els seus clarobscurs.. Són provatures de llums, colors i contrallums; sovint he treballat els fons i els escenaris dels quadres. En Quel no vol que ho digui, durant l’execució d’aquest pintar dins la cisterna ens hem despullat, pintàvem totalment en pèl: la nuesa del nostre cos davant el un de l’obra que s’anava fent...

Dubtes

Assegut al balancí del taller m’estic mirant aquests sis quadres d’alzines que he pintat. M’aixec i vaig a observar-les de prop. Torn al balancí. Apag les bombetes elèctriques i encén uns quants ciris per veure com es visualitzen amb llum tenebrosa. Cal veure els quadres des de diversos angles i tenir en compte les cromàncies que prenen segons la intensitat de la llum. Estic dubtós. No sé si donar per concloses les obres pictòriques. Després de realitzar cada quatre, neix el dubte de si deixar-ho estar, de si abandonar-lo abans que no un excés d’interès desbarati la idea inicial. És tan difícil començar, davant una tela en blanc, com difícil també és ara donar el veredicte de l’acabament. Tenc dubtes i aquests em corquen. Hauria de telefonar a qualcú que pugi fins Longomare i em doni la seva opinió: que em faci tremolar de valent davant els meus dubtes. Donar per conclosa una obra que has anat fent, poc a poquet, se’m fa costa amunt. Com si no te la vulguis desferrar.

Poemes d'altri

Quan tenc temps que em sobra i estic d'humor, m'interessa badocar als bloggs d'altri; i a la vegada, seguir els comentaris que se'n fan: n'hi ha de tota mena de comentaris, fins i tot, hi ha qui aprofita la ocasió per deixar anar alguns versos, així com un cà qui pixa a les cantonades dels carrers per delimitar territori o donar senyals de quelcom indesxifrable; ensems, són abocats poemes que seria una llàstima que es perdessin pels llimbs desconeguts. Aquests darrers dies he pogut llegir aquestes composicions poètiques: a ca n'Isnel, aquest signat per Curniola:

Retorna al niu
que ningú no t'espera;
la buidor d'aquest vol
és allò que tu penses
i que saps que no és
la fatídica distància
entre ambdós.

I d'un tal Isaac, a can Catwlk els següents versos:

L'atzar i el model
ungletges els colors
dels dies que et sobren
per deixar de tenir
la sort que et conclou.

I a can Tacet, aquests altres:

No facis que l'epitafi
et compliqui la vida;
que sigui lleuger
com el plomatge
d'una mort involguda.

Fotos

Ahir vespre vaig estar tota l'estona tirant fotos a la desfilada de carrosses d'Alaior. Les fotos em proveixen de motius pictòrics, són un petit magatzem quan les motivacions no transiten a la frenètica lentitud que voldríem. Quan vaig haver de resoldre el dilema de la professió, com que en aquells moments, el catàleg d'oficis era molt reduït vaig haver d'apuntar-me en l'epígraf professional de fotògraf o decorador: sempre em vaig considerar un intrús professional, però, davant la hisenda pública calia tenir els papers ben estirats... Uns anys després es va constituir l'Iae i es va redifinir molt millor l'epígraf econòmico-professional. Idò ara, assessorat per algun amic expert en la matèria tributària, m'he passat a l'epígraf dels emblanquinadors, aquells que pinten tota mena de parets, i a més, quan pens que aquell era l'ofici del Noi del Sucre, redei, em puja la moral.

Buit

Fa uns quants dies que no pint res. No hi ha manera d'embrutar un pinzell. El tremolor dels primers dies davant el mirall blanc de les teles, un tremolor que em corca per estones, com una sofrença necessària, si vull que s'esdevengui el gest creatiu. Em mir les teles, aquestes sis teles, que tenc exposades damunt un cavallet continuu, subjectades amb uns taulonets i caragols, per veure la sèrie en una sola rampillada d'ulls. He llegit coses que he anat espipollant sobre les alzines, aquest arbre que vull pintar, que he de pintar en una sèrie de sis. Quins propòsits! Sempre acab complicant-me la vida! Assegut al balançí, escolt música a través d'aquests quatre bafles grans que em vaig fer construir i que tenc col·locats estratègicament a cada capdecantó del taller. Ara els fan petitons als bafles, idò, a mi m'agraden grans, que trontollin damunt els timborets on són instal·lats i que també vibrin en emetre els renous de la música. Escolt unes sonates d'Alessandro Scarlatti en una interpretació musical de Il Seminario Musicale i en una interpretació vocal de Gérard Lesne en la veu d'alto i Sandrine Piau en soprano. Fa uns quants dies que no pint i aquesta buidor d'obra em va corcant de puntetes.

Caça

No he pintat en tota la nit, com tenc per costum fer. Va entrar un ratot al taller, vaig anar a cercar sa Mixa, aquesta moixa negra que em va regalar la meva filla prest farà tres anys, i m'he passat tota l'estona veient com li donava caça. Ha estat un espectacle de veure, a més a més, vaig pujar dalt el terrat amb un petit telescopi d'aficionat i m'he mirat cel així com anaven caiguent les llàgrimes de Sant Llorenç. Un altre jorn improductiu.

Musclos

Dins l'olla vella den Vincent de Son Caragol hem bullit al vapor de llimona els musclos que he comprat de la barca bou los Mares del Sur, després, les closques dels musclos les posaré a assecar dalt d'una paret seca i les aprofitaré quan faci quadres amb textures marítimes.

Diapositives

Vaig fer unes fotos a una alzina de Llucmaçanes, al laboratori me les varen convertir en diapositives i, ara, les vaig projectant a la paret blanca del taller. Vull fer-ne una sèrie de sis quadres que aniran d'un verd fosc a un lila perdut. He deixat anar les pintures que tenia començades i que em tenien un poc immobilitzat. El pintar té aquestes coses insabudes i impensades: és una cosa més instintiva que no pas intel·lectual, al contrari de l'escriure on l'instint s'evapora per instants i perds el nord de l'escriptura. En pintar, si t'agafa una dèria, l'has de seguir i perseguir, et porti on et porti. La dèria és el teu guia durant uns dies. L'instint no se sol equivocar gaire. Un dels inconvenients de pintar és que agafes costums estranys i insociables que després són difícils d'abandonar. Abans pintava a qualsevol hora, no tenia manies d'horaris i d'agendes, idò ara, el sol ha d'estar post. L'hora foscant vindrà a ser determinant per saber amb quins ànims entr al taller. Avui per avui, la llum solar la solec usar per estudis de colors i proves de textures, però, no per pintar, no per exercir l'acte de pintar que possessivament vaig fent quan gairebé tothom dorm. Sovint pens que m'hauria de corregir aquest costum de noctàmbul que m'he contagiat, però ho he provat i m'és impossible, cada cop que ho he intentat, em qued sense esperit, amb l'ànima perduda i sense pintera. Potser aprofitant aquestes alzines que tenc projectades a la paret, ho hauria de tornar a provar i redreçar l'horari de mussol.

Kores

En el kores que tenc aferrat a la navera, certament, hi ha escrits els diaris que he de comprar segons quin dia em trobi, heus ací: dimecres La Vanguàrdia, dijous El Mundo, divendres El Periódico, dissabte El Pais i l'Abc; els altres dies restants o no compr premsa o em conform amb la premsa insular. Avui vull esmentar la ressenya de Zizou a l'exposició de pintures de Llorenç Pons Moll, publicada en el blogg Acapulco Club, és una ressenya que qualsevol que comença voldria que li fessin... Fa temps que Zizou no ha vingut a veure'm pel taller. Sé, per coneguts d'ambós, que s'ha endariat en fer la volta a Mallorca en mobylette. Quan mos trobem no mos bastarà un dia per treure totes les vivències i per discernir pensaments pescats. Posaria la mà al foc que ens durà infinitud de receptes i les seves pròpies variants per fer el tombet mallorquí, tot i que ja ha anticipat que a Son Sardina ha trobat un establiment familiar on aquesta menja és de suprema i que, en Matas i els seus espies, no ho saben...

Serrans

Tot pujant la costa de Baixamar m'he trobat en Xim qui m'ha regalat mig poal de serrans. Tot i el breu embat sembla que haurà estat una jornada pescadora. Havent arribat a casa, he escatat el peix, ho he posat dins una safra de vidre: unes llesques de llimona al fons, i al damunt, els serrans reberts de trossos d'alls, juevert i pa rallat. Mitja hora de coure al forn elèctric. En Xim m'havia dit que pujaria fins a Longomare, però, no ha vingut i he dinat totsol que és com millor es menja quan hi ha espines per discernir. A les sis del capvespre, en Xim ha comparegut, tenia interés en veure les obres pictòriques que estic fent i hem anat fins al taller. M'he assegut al balançí de vímet, mentre en Xim mirava i remirava, i de biaix, ha deixat anar una frase de les seves: es veu que quan estàs totsol pintes millor, tu has d'estar un poc emprenyat perquè l'obra et surti... Després, a la terrassa, ens hem acabat aquell bòtil de Marqués de Càceres rosat que havia encetat per dinar i n'ha deixat anar una altra: es bòtils encetats i no acabats duen mala sort. Tot just ara, se n'acaba d'anar que demà es vol aixecar prest per anar a pescar davant s'Amarador i jo, quan sigui nit més tancada, posaré Albinoni i seguiré pintant quadres que és el meu tornall i no açò d'escriure aquestes notes de pintor solitari.

Glosa

Açò de repassar bloggs té els seus avantatges, fins i tot, m'estic estalviant haver de comprar premsa per por que em mossegui una serp d'estiu, així idò, anant repassant bloggs en el Missatger de l'Eixample m'he topat amb aquesta glosa de Bernat d'Atalis, mestre de glosadors i altres gais sabers:

Benvingut a sa blogosfera
i açò no té cap secret,
vostè tiri tot dret
fins arribar a sa mitgera,
que qui és persona vertadera
no s'ha d'amagar de res.

Poema

En el blog de Llunàtic he llegit un poema transversal den Dafnis, un poema breu que m'ha agradat i que transcric:

Bufa al mirall
que nua et retorna
la petita absència
que de tràgica
se't fa més íntima.

L'estiu...

L'estiu és un bon moment per començar un diari sense pretensions. Deixar constància de coses o esborrar fragàncies de cossos...